El proper setembre el pintor mataronì Salvador Pujol complirà el seu 79 aniversari i ho celebrarà aquí Mataró, amb la exposició “PENÚLTIMA". És una mostra antològica de la seva obra. El paisatge és l’eix central de la seva obra, especialment el mar i la muntanya. Al 1969 que va presentar en públic obra seva per primera vegada a la col·lectiva d’art de Cirera, una mostra que va tenir continuïtat dinamitzada per Manuel Patricio, Manuel Contreras, Miguel F. Benitez, amb motiu de la primera festa popular al bari, Salvador Pujol ha anat enriquint el seu cabal pictòric cercant sempre, com a principal font d’inspiració, el paisatge, amant com és de la muntanya i els viatges.
L’any 1974 va fer la seva primera exposició individual a Cabrera de Mar i, d’ales hores ençà, s’ha sentit atret pel pinzell i l’espàtula, experimentant amb la força del color. Ha estat distingit amb diversos guardons i té obra repartida arreu del mon. A cavall de la seva formació autodidacta, ha treballat la pintura a l’oli, l’aquarel·la, el dibuix i, fins i tot, el gravat després de tres anys de pràctica al taller dirigit per Raúl Capitani.
Quasi tota la seva obra, és la mostra palpable que és un viatger inquiet, tota la vida ha viatjat, i amb aquesta actitud sempre s’ha afanyat a plasmar del natural els esbossos d’aquarel·les que té a l’estudi i que són la base d’inspiració i el punt de partida de moltes de les seves obres. Encara recorda aquelles sortides a Òrrius amb en Jordi Arenas i altres bons amics traginant pinzells, pintures i cavallet. Amb la mirada tòpica en el paisatge ha après a descobrir les tonalitats i els colors més inconeguts. De la seva formació també conserva un grat record del seu pas pel taller de gravat de Raúl Capitani.
Sempre s’ha marcat un camí, pintar costa, qui en dubta?- però tinc la sort que la seva condició d’autodidacte sempre s’ha vist enfortida per la tenacitat. Estima allò que fa i procura fer-ho amb el màxim rigor per sentir-se realment satisfet. És la mateixa estimació que l’ha inspirat a fer els vitralls per a l’ermita de Santa Rita, el pessebre anual de la UEC, els llibres ornamentals o la maqueta de Can Boada ... És el mateix apassionament que durant una dècada va tenir amb els amics Santlluqueros.
L’any 1974 va fer la seva primera exposició individual a Cabrera de Mar i, d’ales hores ençà, s’ha sentit atret pel pinzell i l’espàtula, experimentant amb la força del color. Ha estat distingit amb diversos guardons i té obra repartida arreu del mon. A cavall de la seva formació autodidacta, ha treballat la pintura a l’oli, l’aquarel·la, el dibuix i, fins i tot, el gravat després de tres anys de pràctica al taller dirigit per Raúl Capitani.
Quasi tota la seva obra, és la mostra palpable que és un viatger inquiet, tota la vida ha viatjat, i amb aquesta actitud sempre s’ha afanyat a plasmar del natural els esbossos d’aquarel·les que té a l’estudi i que són la base d’inspiració i el punt de partida de moltes de les seves obres. Encara recorda aquelles sortides a Òrrius amb en Jordi Arenas i altres bons amics traginant pinzells, pintures i cavallet. Amb la mirada tòpica en el paisatge ha après a descobrir les tonalitats i els colors més inconeguts. De la seva formació també conserva un grat record del seu pas pel taller de gravat de Raúl Capitani.
Sempre s’ha marcat un camí, pintar costa, qui en dubta?- però tinc la sort que la seva condició d’autodidacte sempre s’ha vist enfortida per la tenacitat. Estima allò que fa i procura fer-ho amb el màxim rigor per sentir-se realment satisfet. És la mateixa estimació que l’ha inspirat a fer els vitralls per a l’ermita de Santa Rita, el pessebre anual de la UEC, els llibres ornamentals o la maqueta de Can Boada ... És el mateix apassionament que durant una dècada va tenir amb els amics Santlluqueros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario